Manuel de Pedrolo i Molina va néixer l'1 d'abril de 1918 a l’Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935.
La seva intenció és fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT. I va començar a treballar de mestre a la població de Fígols de les Mines.
Tot i això no va poder escapar de la guerra: va pertanyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. On s’instala durant un periode de temps. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada cap a Valladolid on va escriure la seva primera novel·la. (La qual no va ser editada ja que ell mateix la va qualificar "de molt dolenta".
Des del primer moment escriu ìntegrament en català, llengua que manté en tota la seva llarga obra, a pesar de la censura que va patir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys
L'any un cop acabada la guerra 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona.
Allà va començar a escriure de molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
El 1979 va rebre el Premi Honorífic de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedroso es va mantenir ferm a les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país.
Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, sent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.
